Una noia de 18 anys, la Gabriela, amb el carnet de conduir per a estrenar, puja a passar l’estiu al poble de l’avi, a Belldoc d´Empordà, on guanyarà el seu primer sou fent la substitució de la bibliotecària durant les vacances. Allà es trobarà a en Quim, un productor de cinema de 39 anys que ha llogat la casa rural del poble per a teletreballar i descansar.
La història serà inevitable i previsible, però l´original és que la Queraltó ha fet servir l´estructura circular, és a dir, el lector coneix els fets desde el punt de vista de la Gabriela primer, i quan finalitzem la primera part, des de la mirada d´en Quim, maniobra un pèl arriscada perquè ho fa de manera regressiva, sobre uns aconteixements que ja coneixem.
Malgrat d´entrada ens pugui semblar un relat tòpic d´amor d´estiu, amb la dificultat afegida de la diferència d´edat, és una novel.la que no et deixa indiferent. Contrasta la vida i les diferents preocupacions i temàtiques de les generacions d´ell i d´ella, però el que se´n desprén de tots dos personatges és una gran incomunicació, frustració i soledat, de la qual fugen com poden.
Al capítol de la trencadissa final, no saps si empatitzar més amb en Quim, que havia estat un nen obés amb problemes de suor a les mans i que havia patit bullyng, o amb la Gabriela, que en el fons ve d´una estructura familiar convencional però disfuncional "els meus pares em es semblaven, en general, poc intel.ligents, egoistes i poc interessants", i només es troba còmode, a manca d´altres referents, amb les seves millors amigues i en el confort i seguretat que li transmet el seu avi. Qui porta realment el control de la relació? La Gabriela, que viu cap a fora, o en Quim, que no ho sap gestionar?
Us animo a que el llegiu i us ho plantegeu.