Raúl Romero García

És una sèrie que promet molt amb el seu ambient dels anys 60 i la figura de Charles Manson, però que acaba deixant una sensació d'incompletitud. La interpretació de David Duchovny com a detectiu Sam Hodiak és un dels seus punts forts, aportant profunditat i carisma al personatge. Tanmateix, la trama es torna dispersa i lenta en diversos moments, cosa que pot fer que l'espectador perdi l'interès. Malgrat els seus defectes, la sèrie aconsegueix capturar l'essència d'una època tumultuosa i presenta alguns personatges interessants. En definitiva, li dono un 3 sobre 5 per la seva ambició i les actuacions destacades, encara que la narrativa no sempre estigui a l'altura.

Força previsible i típica. La trama, que segueix una agent de la CIA, atrapada en un esquema previsible de doble espia per rescatar el seu marit segrestat, és genèrica i avorrida. Les escenes d'acció, tot i ser competents, no generen l'emoció esperada i el diàleg sovint resulta forçat i artificial. En general, la pel·lícula és vista com un producte anodí que no aporta res nou al gènere d'espionatge

“The Reacher” és una sèrie que m'ha sorprès gratament, valorant-la amb un 4 sobre 5. Alan Ritchson fa un paper excel·lent com Jack Reacher, aportant una presència física i un carisma que atrauen l'espectador. La trama, basada en el primer llibre de la saga, “Killing Floor”, és intrigant i manté l'interès amb un bon ritme. Les escenes d'acció són intenses i ben coreografiades, cosa que fa que cada episodi sigui emocionant. La sèrie aconsegueix equilibrar la brutalitat amb moments de reflexió, aprofundint en el caràcter del protagonista. Tot i que no és perfecta i hi ha moments d'exposició excessiva, “The Reacher” destaca entre les sèries actuals per la seva capacitat d'entretenir i respectar l'essència dels llibres. És una gran adaptació que satisfarà tant els fans de Reacher com aquells que busquen una bona sèrie d'acció.

"Expend4bles" és, sens dubte, la pitjor entrega de tota la saga, i la meva valoració d'una estrella sobre cinc ho reflecteix. Mentre que les primeres pel·lícules tenien un encant especial amb les seves referències al gènere d'acció dels anys 90, aquesta última s'ha quedat sense ànima i originalitat. La inclusió d'actors com 50 Cent i Megan Fox no aporta res a la història i fa que la pel·lícula se senti desconnectada del seu propi llegat. A més, Stallone gairebé no apareix, mentre que Jason Statham ocupa massa temps a pantalla, cosa que no ajuda a millorar la situació. Les escenes d'acció són previsibles i manquen de la frescor que caracteritzava les entregues anteriors. En definitiva, "Expend4bles" és una decepció que no aconsegueix fer justícia a la seva pròpia saga.

“16 Blocks” és una gran pel·lícula d'acció que evoca la màgia dels grans clàssics dels anys 90. Dirigida per Richard Donner, conegut per la seva obra en la franquícia “Arma letal”, aquesta pel·lícula combina un guió interessant amb una direcció sòlida que manté l'atenció de l'espectador. Bruce Willis, tot i l'edat, interpreta un antiheroi creïble i complex, recordant els millors moments del seu personatge John McClane. La seva actuació aporta una profunditat emocional que fa que el viatge del seu personatge cap a la redempció sigui realment impactant. Amb una trama dinàmica i escenes d'acció ben elaborades, “16 Blocks” pot no ser una obra mestra, però destaca entre les produccions genèriques actuals. La seva capacitat per equilibrar l'acció amb el desenvolupament de personatges fa que sigui una experiència molt satisfactòria. En definitiva, és un film que val la pena veure, especialment per als amants del gènere.

“The Halo” és una sèrie que m'ha captivat completament, valorant-la amb un 5 sobre 5. La seva adaptació de l'univers del videojoc és excel·lent, amb grans actuacions que aporten profunditat als personatges, especialment Pablo Schreiber com a Master Chief. Els efectes visuals són espectaculars, creant un món immersiu que fa justícia a la rica narrativa de Halo. La trama és intrigant i manté l'espectador enganxat amb un equilibri perfecte entre acció i desenvolupament de personatges. Cada episodi està ple d'escenes d'acció ben coreografiades que et deixen a la vora del seient. És una llàstima que Paramount hagi decidit cancel·lar la sèrie, deixant moltes històries per resoldre. No obstant això, hi ha rumors que Christopher Nolan podria agafar el relleu en el futur.

“The Beekeeper” és una pel·lícula que, malgrat les expectatives, em va deixar força decebut. Amb Jason Statham al capdavant, la trama prometia acció i emoció, però es queda en un producte típic que sembla més dissenyat per vendre l'actor que no pas per oferir contingut original. Amb una valoració de 2 sobre 5, és difícil recomanar-la a menys que siguis un fan incondicional de Statham.

"The Peripheral" és una sèrie fascinant que et transporta a un món vast i intrigant. Amb una trama captivadora i personatges ben desenvolupats, la sèrie aconsegueix crear una atmosfera inquietant i futurista que et manté enganxat des del primer episodi. El repartiment brilla, els efectes visuals són impressionants i l'estètica artística crea un ambient únic que barreja el present rural amb un futur distòpic de manera magistral. És una llàstima que Amazon hagi decidit no continuar amb la sèrie, deixant molts fils argumentals sense resoldre. Aquesta cancel·lació prematura és l'únic aspecte negatiu d'una producció que tenia un gran potencial per explorar més a fons el seu fascinant univers.

"The Fall Guy" és una explosió de diversió i acció que et manté enganxat des del primer minut. Amb Ryan Gosling i Emily Blunt al capdavant, la pel·lícula combina humor i adrenalina d'una manera magistral. La química entre Gosling i Blunt és palpable; cada escena entre ells brilla amb una autenticitat que fa riure i emocionar alhora. La pel·lícula no només és un homenatge als dobles d'acció, sinó que també ofereix moments memorables, com quan Gosling es troba amb Blunt en un moment vulnerable, tot al ritme de Taylor Swift. Si busques una pel·lícula que et faci riure mentre et manté al borde del seient, "The Fall Guy" és la teva elecció perfecta. És un viatge divertit i emocionant que celebra el món del cinema d'acció amb un toc de romanticisme.

La pel·lícula mostra trets característics de Guy Ritchie, però no és la millor mostra del seu estil. Tot i tenir un bon ritme, la música i la fotografia són menys destacades que en altres obres seves, excepte pel tema principal de Chris Bumstead. La valoració de 3 sobre 5 es deu al fet que només s'aprecia la màgia de Ritchie als primers minuts, potser per cenyir-se als fets històrics. És una bona pel·lícula, però li manca l'encant habitual del director. Cal destacar l'acció ben coordinada i la violència mesurada, tot i que una mica més d'aquesta última hauria estat perfecta, ja que Ritchie sap presentar-la de manera original i captivadora.