Georges Bataille

Aquest film m'ha transportat als anys vuitanta. Tota mena de records, paraules, detalls, expressions. El film és força valencià, sincer i aquest punt de vista està molt poc explotat. Trobem un grapat de personatges amb una personalitat molt marcada, intimista. Tots sobreviuen a la repressió, a cadascú de la seva manera. Em sembla molt aconseguit el sentiment malenconiós, de com es va perden cada tros de terra, de pati, de com l'avi, d'una altra generació, mor, de com surt a la llum un secret, com si li l'arrancaren del cor i la impotència de un país, d'una societat miserable i malgrat tot l'humor brillant. Una perla de film!

Ja fa uns any vaig llegir l'ambició d'Aleix i em va agradar força la literatura d'aquest home, encara que l'argument em va decebre. Amb aquest llibre he tornat a trobar una literatura generosa, harmoniosa, sensible. L'argument no està malament, encara que és un poc predictible. Fa gots llegir un llibre que descriu tant bé i amb tanta sinceritat la teva terra. Molt admirable i rar. Hi tracta la terra, el llaurador, el mas i les seves qualitats pobres i aspres en contraposició amb el desig del conreu de la ment, la cultura i les lletres. Molt content d'haver llegit una volta més a Enric Valor, espere que caiguen més llibres.

La literatura de l'Enric Valor sempre rica en vocabulari i recursos. “El castell del sol” primera rondalla, redactada d'una manera serena i ordenada ens ofereix una historia bella, de personatges i successos d'una fantasia que encisa. “I queixalets també” comporta tres o quatre pàgines però son suficients per a transportar-nos en un ambient psicològic aterrant. Excel·lent! “El guants de la felicitat” el tercer relat ens deixa el mateix gust dolç i exquisit. Acabat el volum només desitgem encetar el següent.